EXPERIÈNCIES EMPRENEDORES

COM HA DE SER LA PERSONA EMPRENEDORA AVUI DIA 

Definir el nou perfil de la persona emprenedora és una tasca que preocupar als
professionals dels recursos humans i de la creació d’empreses. Com en totes les
polèmiques, hi ha gent partidària d’unes característiques pròpies que no tenen res a
veure amb les de la societat industrial anterior.

Hi ha altra gent, però, que opina que les característiques de la persona emprenedora
són les mateixes independentment del moment històric en que desenvolupin la seva
activitat.

Entre una posició i l’altra hi ha un gran ventall de matisos i posicions.

Nosaltres hem dividit aquest informe sobre l’emprenedor d’avui en quatre grans àrees:

 1.Característiques sociodemogràfiques,
2.Trets de personalitat que són inherents a la naturalesa de l’emprenedor
com a persona,
3.Habilitats personals que es poden aprendre,
4.Motivacions que els porten a autoocupar-se

1. Característiques sociodemogràfiques:

La majoria de persones emprenedores d’avui:
Té menys de 40 anys
Prové majoritàriament de ciutats
És, principalment, un home, tot i el increment que les dones estant tenint en
el col·lectiu de gent que crea empreses
No s’especifica cap nivell socioeconòmic determinat en les fonts consultades, però el
fet que la majoria d’empreses siguin creades per persones amb titulació superior ens
permeten pensar que es tracta d’un origen si més no de nivell mitjà o mitjà-alt.

2. Trets de personalitat:

Adaptabilitat o capacitat d’assimilació dels canvis
Ambició
Assumpció de riscos
Autoestima 
 Capacitat de sacrifici
Competitivitat
Coneixement d’un mateix com a persona
Confiança en sí i en el que fa
Curiositat
Decisió
Flexibilitat
Lideratge (no com a coneixement de tècniques o posició intrínseca de direcció dins d’una  organització)
Honestedat
Iniciativa
Persistència
Proactivitat
Respecte per l’altra gent
Responsabilitat
Visió de futur realista, optimista i creativa

3. Habilitats personals:

- Habilitats comunicatives
La persona emprenedora d’avui, d’ahir i de sempre ha de ser capaç de
comunicar, si més no, el seu projecte. I ha de poder ser capaç de negociar amb
empreses proveïdores de qualsevol tipus. Disposar d’aptituds negociadores i
de tècniques de comunicació persuasives són dues habilitats necessàries en
qualsevol moment. Però la globalització dels mercats ha fet que les empreses
necessitin arribar molt més lluny que abans, això fa que les persones
emprenedores hagin de ser capaces de generar xarxes de recolzament per
arribar fins allà on sigui necessari i que sovint el coneixement d’idiomes es
converteixi en un element necessari per les persones emprenedores.

- Capacitats de gestió 
En aquest grup hi inclouríem un seguit d’habilitats i coneixements que es poden
obtenir a través de l’experiència empresarial directa o propera, d’una formació
específica per a la gestió i/o posada en marxa d’una empresa. També aquells
coneixements de caire més tècnic, directiu o relacionat amb el sector d’activitat
en el que es pretén desenvolupar l’empresa a crear.
Estaríem parlant de la capacitat de pensar i de resoldre diferents temes
alhora, de disposar de coneixements globals del funcionament d’una
empresa o de disposar d’una visió de l’estratègia de negoci (fixar objectius i
avaluar-los, ser capaç de preveure la viabilitat d’un projecte, etc.).

- Habilitats per a organitzar
Es tracta d’un grup d’habilitats que, a primera vista, pot semblar destinat només
a persones emprenedores que estan disposades a generar estructures
complexes amb molt personal, però en la societat del coneixement, les habilitats
per a organitzar no es circumscriuen només a l’àmbit de l’empresa, sinó que són
útils per a les relacions amb clients, proveïdors i l’entorn de l’empresa.
Fonamentalment es tractaria de la capacitat de desenvolupar i gestionar un
equip de treball i no necessàriament exercint-ne el lideratge, sinó sovint en peu
d’igualtat amb d’altres microemprenedors; de tècniques de planificació i
organització del treball i del temps; i de la capacitat de desenvolupar les
habilitats per analitzar la realitat interna de l’empresa (estructura, gestió del
coneixement, etc.).

- Habilitats per conèixer i aprofitar l’entorn
La primera habilitat d’aquest grup és la capacitat de seleccionar i sintetitzar la
informació que rebem per tal de convertir-la en coneixement útil per a nosaltres
i les necessitats que tenim com a persones emprenedores. Per desenvolupar
aquesta capacitat, cal un bon coneixement dels nous recursos tecnològics
que, dia a dia, van apareixent al mercat. Saber navegar per Internet amb
brúixola, és a dir, tenint sempre clar el que busquem; saber gestionar les bases
de dades pròpies d’un negoci; o saber llegir les estadístiques que ens ofereixen
els “servidors” on allotgem la nostra pàgina web és fonamental en l’oceà
informatiu actual.
I, per a fer-ho, sembla bo disposar d’una base formativa sòlida i
multidisciplinària o polivalent, que s’assegura que ha de ser universitària, però
que, en molts casos, és autodidacta i fonamentada en la curiositat.
El que cal, diuen els experts del sector, és poder disposar de la informació que
ens permeti tenir una visió de l’entorn econòmic i empresarial útil, novament
pels nostres interessos i per saber com respira el mercat, quines aliances hi ha i
com es mouen els nostres companys de viatge, la nostra competència. 

4. Motivacions:

Podríem dir que ja sabem quin és el perfil ideal i potser se’ns fa una muntanya haver
de tenir, haver de saber, haver de ser tantes coses alhora, però, la persona
emprenedora que es decideix per establir-se pel seu compte, té unes motivacions que
el porten a moure’s cap al món de l’autoocupació. Intentant ser exhaustius i fent una
relació alfabètica de les causes, podríem dir que la persona emprenedora d’avui, d’ahir
i de sempre sovint es mou per:
Poder treballar amb la parella, amb els pares, amb la descendència, amb
les persones amb qui es treballa, etc.
Ser independent i obtenir capacitat de decisió, de reconeixement social o
millorar el seu estatus social
Augmentar el nivell de renda personal
No trobar feina en el mercat laboral i decidir-se a aprofitar les seves
qualitats treballant per ell mateix
Oferir més o millors oportunitats a la descendència
Plantejar un projecte sorgit com a spin-off d’una empresa mare que l’ajuda
a prendre la decisió i participa en el seu desenvolupament
Posar en pràctica una idea empresarial com a fórmula de realització
personal
Romandre o establir-se en un lloc geogràfic on la persona emprenedora es
troba bé o que li agrada
Solucionar una situació personal, ja sigui provocada per dificultats
professionals, afectives o de qualsevol altra mena
Tradició familiar
 
L’ésser humà: Emprèn per naturalesa
Acabem aquí aquest recull de trets, característiques, habilitats i motivacions de la
persona emprenedora de la mà d’un senyor que es diu Pedro Flores i que, en un
d’aquests documents gratuïts que circulen per la xarxa, ens diu que l’ésser humà és
emprenedor per naturalesa. Aquest autor assegura que les persones estan dotades
d’habilitats o capacitats per a iniciar accions o activitats que li suposin mantenir el seu
nivell de vida, desenvolupar-se i arribar a quotes de major benestar. Aquestes
habilitats constitueixen un patrimoni o herència pròpies de l’espècie, mitjançant les
quals l’home ha desenvolupat la societat humana, amb tots els seus defectes i virtuts.
L’autor segueix desenvolupant aquest tema, però nosaltres ens quedem aquí per
donar-li la raó, tot preguntant: no busquem sempre el millor per nosaltres?; no intentem
sempre estar el millor possible per viure?
Si les respostes que has donat a aquestes dues preguntes són positives, tu també tens la llavor emprenedora dins teu. 

ASPECTES CLAUS PER A EVITAR ERRORS A L’HORA D’EMPRENDRE 

1. Començar amb optimisme: donar per suposada la viabilitat comercial del negoci.

Moltes vegades, les persones emprenedores pensen que, amb una bona idea, n’hi ha

prou per desenvolupar un negoci. Però no sempre una bona idea o una idea original es

poden traduir en un negoci viable.

2. No tenir clar què ens han de comprar: com veu el públic 1'objectiu el nostre

producte?

És important mirar-se el producte o servei des del punt de vista de la clientela potencial,

per veure com s’ha d’enfocar l’estratègia comercial.

3 . Basar-nos en una cosa que ja es ven bé sense considerar si també ens ho compraran a nosaltres. La imitació no és sempre una estratègia d’èxit. A vegades és bàsic tenir credibilitat en un mercat, cosa que només s’aconsegueix amb molts anys d’experiència i fent bé les coses.

4 . No tenir clar a qui s’ha de vendre: els productes no interessen a tothom per igual.

Cal portar a terme una segmentació del mercat per identificar a qui interessa els nostres

productes o serveis. De vegades, però, pot ser difícil fer aquesta segmentació. Aquest

error és un dels més comuns entre les persones emprenedores: no realitzar aquest estudi

de mercat o no fer-lo correctament. Una bona identificació del nostre públic objectiu ens

farà estalviar temps i, sobre tot, diners.

5 . Confiar en l’arribada de la clientela: no és suficient que tinguem un producte o

servei interessant. És bàsic fer un esforç econòmic per donar-nos a conèixer, no podemesperar que la clientela vingui sense que nosaltres fem res per aconseguir-ho. Per fer-ho, podem combinar moltes estratègies: anuncis, mailings, notes de premsa, etc.

6 . Obviar la necessitat de la diferenciació.

La diferenciació és l’estratègia que ens permetrà no "ser una empresa més" al mercat, i no

haver de competir únicament per la via dels preus. Hem d’aconseguir demostrar que el

nostre producte o servei és diferent dels altres i proporciona algun valor afegit que no té la

resta. Cal tenir en compte que la competència també es voldrà diferenciar, per tant no

serà fàcil trobar un espai propi.

7 . No saber que la clientela no confia gaire en els "principiants".  

Sobretot en els serveis, constitueix un handicap que el nou emprenedor, sense un bagatge

com a empresari en un determinat camp, no disposa de la confiança de la clientela potencial.

8 . Pensar només en necessitats financeres d’inversió.

De vegades, la persona emprenedora se centra només en les inversions i s’oblida del capital

circulant, que suposa el dia a dia de l’empresa. És important elaborar de manera molt acurada

un pla de finançament on quedin reflectits els moviments de tresoreria de l’empresa.

9 . Donar per segur el finançament extern.

És cert que els bancs normalment demanen garanties a l’hora de donar préstecs. Però cada

cop més, intenten assegurar-se que un projecte que han de finançar serà viable i d’èxit. Els

ajuts oficials que donen les administracions públiques no són la solució al finançament.

10 . No estar preparat per a l’èxit.

Contràriament al que sembla, un gran èxit no resol tots el problemes. Hem de tenir en compte la possibilitat de “morir d’èxit” i, si l’empresa va bé, analitzar de què som capaços icomprometre’ns només al que podrem assolir. Si no, els efectes de la pèrdua de credibilitat per no complir els terminis acceptats poden tenir més pes que el mateix producte o servei que oferim.

11 . Subestimar el cost promocional.

Hem de creure en les accions destinades a donar-nos a conèixer, tot i que molt sovint tenen un cost molt elevat. Al principi, és donar-nos a conèixer o morir.

12 . Despreocupar-se d’aspectes funcionals.

Els negocis es basen en les vendes. No obstant, les vendes no ho són tot per a una empresa: hem de cuidar aspectes com l’atenció a la clientela, la qualitat, etc., aspectes sovint lligats a l’organització interna de l’empresa.

13. Donar per suposada la col·laboració dels subministradors. 

Sens dubte, la clientela és allò més important. No obstant això, no hem de menysprear la

importància d’establir una xarxa eficient amb les empreses proveïdores, i projectar en elles una imatge positiva de la nostra empresa.